Xerrada de'n Josep Lluis de Gabriel (creador i director de Bitlonia)

Ara fa un bon temps, vem rebre la visita del director de Bitlonia.com, en Josep Lluis de Gabriel. El motiu de la seva visita era fer una xerrada sobre el mon del marketing a la web o, vist el panorama en el que ens movem actualment, Marketing 2.0.
Tal com ens va mostrar, ficant-nos en situació, actualment les inversions de publicitat en mitjans tradicionals estan a la baixa. Segons estudis que el propi Josep va realitzar, gairebé ningú mira publicitat a la televisió, i aprofiten les pauses de publicitat per a fer altres coses, o cambiar de canal.Tampoc ajuda la massificació de mitjans, que alhora provoca una diversificació d'audiències, que fan que els mitjans tradicionals ja no conglomerin tot el gruix del públic, i l'hagin de compartir amb els nous mitjans emergents entre els quals destaca, no cal ni dir-ho, internet.
Amb aquest panorama en mà, no és extrany que l'únic mitjà que ha experienciat un increment en inversió publicitària sigui, precisament, internet.
Aquest mitjà, però, està en contínua evolució, i això fa que canvii la manera de fer publicitat ja dins de la web, servint-se avui en dia de les xarxes socials, serveis com youtube, la interacció amb els usuaris. . .
L'exemple que ens va posar de la seva campanya per al centre comercial Gran Via 2, campanya pràcticament gratuïta, feta a partir del concepte del marketing buzz, és realment gràfic. En aquesta campanya, que era senzillament una plana temporal on, per no posar el clàssic "en construcció", van idear un senzill concurs on cada internauta podia enviar un video amb el que seria, per ells, la manera ideal de publicitar el centre comercial. El boca a boca va fer la resta.
Xerrada amena i interessant, on es van posar en dubte marques clàssiques que viuen del seu nom però no avancen i no s'adapten als nous mitjans i les seves possibilitats, ens ha quedat clar que el dia que muntem una empresa haurem de fer servir internet per publicitar-nos. Clar que aleshores segurament parlem de web 3.0 i webs semàntiques, i tot això quedarà ja molt lluny.

Pàgines virtuals

Les pagines webs parteixen com a mètode de difusió d’informació per a tothom que tingui mitjans per accedir-hi, però poc a poc, (amb l’ajuda dels avenços tecnològics) el perfil d'internauta és més comú arreu del món. En aquest cas no ha sigut la tecnologia, sinó el fenomen dit 2.0 el que ha creat la inquietud de l'internauta per ser un adepte a la xarxa. Ha sigut tal el moviment que la web 1.0 ha esdevingut retronym. Dins el 2.0, han sigut les xarxes socials les que s’han fet amb un lloc importantíssim per a qualsevol persona. Amb la web 2.0 s’eliminen els intermediaris i la participació es contagia de manera espectacular. Actualment s’està debatint la possibilitat de l’existència del 3.0, però webs com Wikipedia han retirat la informació. Es parla de 3.0 referint-se al software. Els programes intel•ligents actuaran com a agents de cerca que adapten el missatge al receptor.
Sigui quina sigui l'evolució de les planes webs, el que es pot afirmar és que internet és el mitja més emprat en l'actualitat: el metamitjà.

Ciutadania dins la web: un futur molt proper

El passat divendres vam tenir el plaer de rebre la visita de un dels treballadors de la plana de l'ajuntament de Mataró. Antoni Cebrian ens va introduïr la seva xerrada comentant per sobre la seva trajectòria estudiantil (Tècnic en comunicació) i laboral (coordinació al Cruïlla de Cultures, algunes tasques a TV3...).
La prèvia visita de les pàgines webs d'altres ajuntaments com Barcelona, Madrid i com no, Mataró ens van servir de contrapunt i d'ajut alhora de que el coordinador de la web de l'Ajuntament de la nostra ciutat ens expliquès la feina que a tanta gent li comporta diàriament. Com a consells personals, l'Antoni ens va dir que ell es posava a la pell de l'usuari de les webs alhora de maquetar la usabilitat, disseny, continguts... i va afegir cinc cèntims per no caure en típics errors alhora de dissenyar o maquetar una web com poden ser l'excesiva càrrega de contingut o l'excès de disseny entre d'altres. Pel que fa les planes que fan referència a ajuntaments o altres institucions de caire similar, ell mateix va decidir tirar-se pedres exemplificant la web per a la qual treballa. La veritat és que hi ha molts apartats de la web municipal que es podrien millorar, però també hi han d'altres en les que s'estàn treballant per estalviar la presència del ciutadà a l'ajuntament en segons quins tràmits.
http://www.mataro.org/ Aquí teniu la pagina web en qüestió per dir la vostra!

Periodisme participatiu

Dins el document "We media" hi trobem un més que probable futur, pel que fa el negoci de les notícies. Aquest fenòmen ha fet que el periodisme baixi la seva accessibilitat a l'alçada de qualsevol persona que vulgui comunicar, informar, entretenir o simplement dir la seva.Amb una facilitat impressionant imposada per la xarxa, la figura de periodista es veu arraconada pels propis lectors, els quals poden "postejar" en qualsevol moment i a qualsevol lloc d'arreu del món desde el seu ordinador. Gran part de la culpa la trobem als ja anomenats weblogs o fòrums (van començar sent newsgroups o bulletin boards).
Com totes els avenços té les seves avantatges i debilitats. És molt positiu l'alt poder participatiu (en la majoria d'espais web) per la quantitat de salts d'intermediaris que l'usuari fa respecte l'antic mètode (carta de reclamació, per exemple). Però aquesta fina barrera també es veu repleta de falsa informació o gent que opina per opinar... La barreja entre professionals i usuaris avançats sembla ser que cada cop serà més homogènia.
L'straming és un altre factor a tenir en compte ja que programes de ràdio o televisió són retransmesos via internet através de descarregues a temps real que no s'emmagatzemen dins el disc dur dels usuaris. Avantatge més que suficient per opinar sobre els productes oferts.
Amb aquests i altres ingredients el periodisme digital evoluciona dia a dia a un ritme brutal.
Però, perque l'esser humà ha esdevingut una forta atracció a la participació dins aquestes comunitats?
Els senyor Maslow ens fa veure les necessitats bàsiques d'un usuari estàndard dins fòrums o llocs similars de participació:
guanyar reputació en el món virtual, connexions entre persones d'interès similar... són alguns dels motius que fan que ens "piqui" la curiositat percrear, entretenir, informar... mentre la població de la xarxa creix, i creix, i creix...

Forçes polítiques en xarxa

Aquesta entrada es deu a les passades eleccions (9M) on, a aquestes alçades ja sabem els resultats... però fem un petit anàlisi del portal dels partits més destacats, és a dir, la cara dels candidats en el món virtual: Internet. La lluita pel govern va ser molt intensa en espais publicitaris, premsa, cartells... (com de costum). Però aquestes últimes candidatures també s'han disputat en centenars de llocs webs (fòrums, blogs, pàgines oficials...).
Si ens centrem en les planes principals de cada partit s'observa una interfície que recorda molt a la d'un periòdic digital. (Cal destacar que les pàgines dels partits no tenen banners publicitaris d'altres empreses).
Les armes que utilitzen els diferents candidats són molt diverses, però la que m'ha impressionat és la de la televisió del partit: video-notícies on-line per l'usuari sempre que vulgui... i es que els mitjans informatius agafen més protagonisme gràcies a Internet... Com no podia ser d'una altra manera, el fenòmen 2.0 també està involucrat en les eleccions. Fins i tot han donat la possibilitat de seguir la campanya mitjançant SMS's, només fent una alta al web. Youtube, flickr, facebook han sigut alguns dels portals que han donat empenta publicitària a tota la campanya. S'ha d'agraïr a la alta usabilitat (molt fàcils de fer anar), la bona maquetació (molt còmodes i ordenades) i disseny (molt visuals, iconogràfiques) perque han aconseguit que qualsevol perfil s'informi i participi. Espero que aquesta sobredosi d'informació on-line fagi entendre als ciutadans que la política (tal i com s'entén actualment) potser no és la millor manera de portar aquest país.